ARC DE BERÀ
Presidint el pas de la Via Augusta, s’erigeix l’arc de Berà. És un arc honorífic de dimensions considerables que ha estat reformat i transformat al llarg del temps. L’arc posseeix un epígraf laudatori, la dedicatòria del qual fa referència a Lucius Licinius Sura, un membre de l’elit tarraconense originari de Celsa (Aragó) i que va tenir el suport imperial per erigir-lo. Aquest tipus d’arcs tenia un valor sagrat i es construïa en llocs rellevants, com ara el límit entre dues propietats, l’existència d’un pont o un riu, etc.
ARQUITECTURA
Es tracta d’un arc d’una sola obertura, amb laterals edificats damunt de sòcols llisos i parets decorades amb falses pilastres acanalades d’ordre corinti. Hem de reconstruir l’Arc de Berà amb un cos principal que descansa sobre dos grans sòcols o podis quadrangulars de doble cos, una única obertura central amb els laterals decorats amb quatre lesenes en forma de columnes d’ordre corinti, dues a cada costat de l’obertura central. Les lesenes i l’arc central els devia coronar un entaulament simple, amb arquitrau llis sense les fasciae o bandes habituals i un fris superior que contenia la part final de la inscripció dedicatòria amb la clàusula testamentària, el verb explicatiu de l’acció i l’autorització de l’obra.
INSCRIPCIÓ
Sobre l’arquitrau de la cara nord de l’arc es situa en l’actualitat un text epigràfic. En realitat, la seva posició original estava situada a la cara oposada. La bona conservació de la inscripció permet reconstruir-la amb precisió: “Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[-cratum/craverunt]”, la seva traducció és: “Consagrat seguint les clàusules del testament de Luci Licini Sura, fill de Luci, inscrit a la tribu Sèrgia.” Aquest text permet vincular la construcció amb Luci Licini Sura i associar-lo a les elits del territori. Gràcies al document epigràfic és possible datar la construcció de l’arc entre el 15 aC. i el 5 dC.
RESTITUCIÓ
L’Arc de Berà ha patit al llarg de la seva història nombrosos espolis, reformes i transformacions que han modificat la seva fisonomia original. En la part superior es devia erigir un pedestal o cos superior en el qual es devia estendre un document epigràfic vinculat amb el qual sí s’ha conservat. Per sobre d’aquesta estructura és més que possible que es situés una galeria d’imatges de brega amb membres de la família imperial. El coronament de l’arc, així doncs, devia ser molt més sofisticat que el que trobem en l’actualitat.
HISTORIOGRAFIA
«L’any 1840, la visita prevista a Tarragona de la nova reina Isabel II, acompanyada del general Espartero, va motivar una gran intervenció de restauració del monument. El comandant militar de Tarragona va decidir rebatejar l’arc com l’Arc de la Pau, amb motiu de la visita reial, i adornar-lo com si fos una porta d’entrada a Tarragona per a una comitiva que baixava des de Barcelona. L’obra, ben documentada a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, es va fer durant l’estiu del 1840 i va canviar radicalment la fesomia de l’arc amb un nou coronament.
El camí, i després carretera, entre Tarragona i Barcelona va passar sempre per sota de l’arc almenys fins als anys trenta del segle XX. L’evolució dels automòbils va fer necessària una carretera més ràpida, fet que va obligar a desviar el recorregut per rodejar l’arc, tal com veiem actualment.»
COL·LABORADORS:
PATROCINADOR:
