FÒRUM DE LA COLÒNIA
El fòrum de la colònia s’estenia a la part baixa de la ciutat romana. Es tractava d’un conjunt d’edificis i places porticades que es succeïen i que allotjava el culte religiós, les activitats jurídiques i polítiques, el comerç… en definitiva, l’autèntic centre neuràlgic de la colònia. L’inici d’aquest espai cal situar-lo a finals de la República (I aC.), amb una vida dinàmica que devia arribar fins a mitjan segle IV dC., quan es documenta l’esfondrament d’alguns dels edificis.
LA BASÍLICA
La basílica de la colònia de Tàrraco és un dels edificis més rellevants. A l’igual d’altres ciutats de l’imperi romà, la basílica acollia activitats importants de la vida social i econòmica, i era centre polític, jurídic i comercial de la civitas. Construïda en època d’August, la basílica de Tàrraco va experimentar diverses reformes i ampliacions al llarg dels seus més de tres segles d’existència.
PLAÇA PORTICADA
La basílica presidia, a la vessant nord, una gran plaça porticada envoltada d’espais comercials (tabernae). Les excavacions dutes a terme en els anys trenta del segle XX van permetre recuperar nombrosos pedestals epigràfics, escultures i fragments de decoració arquitectònica que fan possible caracteritzar aquest monumental espai, construït en època d’August. Aquesta plaça foral era l’autèntic cor econòmic i polític de la colònia, lloc de trobada de magistrats i ciutadans romans.
RESTES ARQUEOLÒGIQUES
Gràcies a l’anàlisi de les restes arqueològiques que es conserven in situ en el jaciment així com a l’estudi i anàlisi de centenars de fragments arquitectònics (columnes, capitells, frisos, arquitraus…) els arqueòlegs han pogut restituir l’alçat i el volum espacial de la basílica de Tàrraco amb precisió.
AEDES AUGUSTI
En el costat de la façana nord de la basílica es va construir una sala d’enormes dimensions, l’espai de la qual allotjava una escultura vinculada al culte imperial. Es tracta de l’aedes augusti o cúria de la colònia. En aquest espai es reunien els magistrats de la ciutat i era on tenien lloc judicis o altres activitats vinculades amb el govern de la colònia romana. Es va construir en època d’August (principis del segle I dC.), però va patir diverses reformes posteriors, destacant-ne una durant el govern d’Adrià (segle II dC.).
ALTAR DE LES VICTÒRIES D’AUGUST
Encaixada entre la basílica i el temple capitolí, en època d’August es va construir una plaça porticada, que els arqueòlegs han identificat com l’Altar de les Victòries d’August o chalcidicum de culte imperial. La troballa en els anys trenta del segle XX de diversos fragments escultòrics de diferents bàrbars sotmesos ha estat adscrit a la presència d’un gran fris en el qual es representa la deessa Victòria que, en representació de Roma, sotmet uns pobles captius.
L'ERARI
Al costat del chalcidicum de culte imperial es va documentar un edifici de dues plantes i una sala de gruixuts murs amb quatre dipòsits subterranis realitzats amb grans lloses, que encara avui dia conserven els ancoratges per a les cobertes de tancament. Aquest espai és l’aerarium o la sala del tresor públic de la colònia; l’espai on es guardaven els diners que gestionaven els magistrats de la ciutat romana.
LA PLAÇA DEL CAPITOLI
El capitoli o temple capitolí de Tàrraco constituïa un dels espais cívic-religiosos més rellevants de la colònia romana. El temple presidia una gran plaça porticada que va constituir l’origen urbanístic del fòrum de la colònia de Tàrraco, un espai en el qual els ciutadans de la ciutat realitzaven cerimònies i litúrgies religioses, però també transaccions comercials o es duia a terme el govern de la ciutat.
EL CAPITOLI
El capitoli va ser un dels primers temples que es construí al fòrum de Tàrraco. Es tractava d’un edifici religiós estructurat en tres cel·les o sales, en les quals devien residir tres dels deus més importants per a la societat romana: Júpiter, Juno y Minerva. El temple va patir diverses reformes i ampliacions. Gràcies a les restes arqueològiques i arquitectòniques documentades, s’ha pogut caracteritzar cada una d’aquestes fases amb relativa precisió.
LES 3 FASES DEL CAPITOLI
El capitolium de Tàrraco va patir tres fases successives de monumentalització al llarg dels anys. Mantenint-se l’estructura bàsica d’un temple sobre un podi, aquest temple presidia una primera plaça forense republicana que va evolucionar en paral·lel a l’edifici religiós. El primer temple era tetràstil de triple cella (segles II-I aC.).
En la segona fase, el capitoli es va dotar amb sis columnes de façana, aixecat amb carreus, de triple cella i pòrtics laterals (49 aC. circa).
La tercera –i darrera– fase del temple capitolí tenia vuit columnes de façana i murs laterals de pilastres (122-123 dC. circa). Cadascuna d’aquestes fases s’associa a un esdeveniment rellevant de la història de la ciutat, com ara la presència de Cèsar en la segona fase o de l’emperador Adrià en la tercera a Tàrraco.
EXCAVACIONS DEL CAPITOLI
Entre els anys 2003 i 2004 el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili va dur a terme dues campanyes de neteja, dibuix i excavació de les restes de la plaça de les estàtues que havia descobert Hernández Sanahuja, i del carrer adjacent, estudiat per J.Serra i Vilaró. En aquestes intervencions arqueològiques es van identificar les restes d’un gran podi aixecat amb murs de formigó que havia estat excavat i dibuixat pel mossèn, però sense interpretar-lo. Aquest podi quedava delimitat per un mur gruixut de carreus ja desaparegut, però que havia deixat visibles les empremtes dels seus blocs. Aquestes restes han estat identificades com el capitolium de Tàrraco.
EXCAVACIONS DEL FÒRUM
El creixement urbà de Tarragona de principis del segle XX va motivar que en els anys trenta l’arqueòleg J.Serra i Vilaró dugués a terme una sèrie d’intervencions en les quals es van documentar centenars de materials de tot tipus: pedestals epigràfics, escultures, relleus, fusts de columnes, capitells, arquitraus… aquesta fotografia d’aquestes dates il·lustra la gran riquesa arqueològica del jaciment.
ESCULTURES I PEDESTALS
Una ingent quantitat de pedestals epigràfics i escultures documentades en el fòrum de la colònia permet a l’arqueòleg reconstruir la dinàmica activitat social, política, econòmica i religiosa de les places del recinte foral. Gràcies a l’estudi minuciós dels textos epigràfics o del conjunt d’escultures és possible reconstruir els aspectes més quotidians de la vida del cor de la colònia.
EL CARRER
Per a la reconstrucció del sistema de carrers comptem amb un gran nombre d’excavacions realitzades en el sector intramurs que permet restituir una malla ortogonal regular. Es tractava, en línies generals, d’una trama d’ínsules de 35 x 70 metres (1 x 2 actus) separades i articulades per carrers de 5,9-6 metres d’amplada, que equival a 20 peus romans. Aquests carrers tenien sofisticats conjunts de clavegueram, pous negres, porticats i tots els elements propis de l’urbanisme clàssic romà des de la fundació de la colònia en època republicana (segles II-I aC.) fins a les transformacions de l’antiguitat tardana (segle V dC.).
COLABORADORS:
PATROCINADOR:
