EL TERRITORI
El camp, el món rural, com la ciutat, obeïa una estricta organització i gestió en el món romà. En el cas de Tàrraco, els arqueòlegs han pogut identificar una xarxa de parcel·les ortogonals que s’estenien pel territoti (ager Tarraconensis). Cada lot de parcel·les devia ser entregat a membres de l’exèrcit a fi i efecte que es retiressin i s’instal·lessin com a colons a la regió, i així potenciaven les activitats agrícoles i incentivaven el comerç. Vil·les, granges, ponts, senyalitzacions, calçades… jalonaven aquest paisatge rural parcel·lat.
VIA AUGUSTA
Si bé la dita diu que “tots els camins van a Roma”, es podria afirmar que tots els camins van a Tàrraco. A l’encreuament del principal camí de l’occident romà, la Via Augusta, entre Cadis i Roma, Tàrraco es va beneficiar de ser l’epicentre d’una densa xarxa de camins a Hispània. Comerciants amb les seves mercaderies, l’exercit i viatgers de tot tipus van haver de passar necessàriament per un nus important de la Via Augusta com era Tàrraco.
TORRE DEL ESCIPIONS
En un excel·lent estat de conservació, la denominada torre dels Escipions és en realitat un mausoleu turriforme monumental. L’estructura, que devia estar rematada amb una coberta piramidal, pintada i decorada amb relleus, que encara avui són visibles, devia allotjar l’enterrament d’un membre important de la societat tarraconense. La seva situació tocant a la Via Augusta respon a la legislació romana que prohibia els enterraments dins de les ciutats.
ARC DE BERÀ
Presidint el pas de la Via Augusta, s’erigeix l’arc de Berà. És un arc honorífic de dimensions considerables que ha estat reformat i transformat al llarg del temps. L’arc posseeix un epígraf laudatori, la dedicatòria del qual fa referència a Lucius Licinius Sura, un membre de l’elit tarraconense originari de Celsa (Aragó) i que va tenir el suport imperial per erigir-lo. Aquest tipus d’arcs tenia un valor sagrat i es construïa en llocs rellevants, com ara el límit entre dues propietats, l’existència d’un pont o un riu, etc.
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
En època d’August es va erigir un complex entramat de canalitzacions a la roca natural i aqüeductes que permetien subministrar aigua a la ciutat de Tàrraco. L’aqüeducte de les Ferreres o del Diable constitueix una de les restes més monumentals d’aquests equipaments hidràulics. Per sobre del tres nivells d’arcades, un canal facilitava el pas de l’aigua a la civitas, la solidesa de la seva construcció remet a la més sofisticada enginyeria d’època romana.
CENTCELLES
El complex tardoromà de Centcelles constitueix un dels edificis més ben conservats de la última centuria de dominació romana a Hispània (s. IV dC.). El seu excepcional mosaic a la cúpula central, amb complexes escenes de caça alternades amb escenes bíbliques il·lustra el progressiu ascens del cristianisme en paral·lel amb el manteniment d’usos i costums pagans. La monumentalitat de les seves sales de representació, de banquets, les seves termes i les diferents aules contrasta amb la variada adscripció funcional: des de mausoleu imperial a vil·la àulica suburbana, passant per la de campament militar.
ELS MUNTS
La vil·la de Els Munts representa l’exemple més ben conservat de residència rural aristocràtica associada a espais productius, como l’agricultura i el cultiu de la vinya i les oliveres. Si pensem en el seu propietari, Lucius Licinius Sura, amic personal de l’emperador Trajà, sabem que l’extensa vil·la estava vinculada al cercle més proper del consistori imperial i que englobava exòtiques sales de banquets amb fonts, termes, jardins porticats i habitacions ricament ornamentades amb pintures i relleus.
COL·LABORADORS:
PATROCINADOR:
