TORRE DELS ESCIPIONS
En un excel·lent estat de conservació, la denominada torre dels Escipions és en realitat un mausoleu turriforme monumental. L’estructura, que devia estar rematada amb una coberta piramidal, pintada i decorada amb relleus, que encara avui són visibles, devia allotjar l’enterrament d’un membre important de la societat tarraconense. La seva situació tocant a la Via Augusta respon a la legislació romana que prohibia els enterraments dins de les ciutats.
ARQUITECTURA
L’anomenada Torre dels Escipions és un monument funerari turriforme. Es tracta d’una construcció realitzada en carreuat, amb planta quadrangular (4,47 per 4,72 m) i una alçada conservada de 9 metres aproximadament. Per les seves característiques, aquest mausoleu s’insereix en la tradició de les tombes turriformes denominades “edicles de diversos cossos” característiques de l’època tardorepublicana i és contemporani de tombes similars conegudes a Itàlia, la Gàl·lia i el nord d’Àfrica. Pel seu tractament i la seva decoració escultòrica, aquesta tomba familiar resulta indicativa de la introducció a Tàrraco dels cultes orientals de la Magna Mater, aquí des de la perspectiva culta d’una de les grans famílies de la colònia.
ATIS
Dos relleus escultòrics d’Atis es representen al cos central de l’edifici. Es tracta d’una divinitat amb un marcat caràcter oriental del company de la deessa Cíbele vinculat als ritus anuals de mort i resurrecció. Són dos figuracions d’Atis, com a genis funeraris representats amb vestits i roba orientals, barrets frigis, bracae o pantalons bombats amb les mans encreuades. Els Atis tenien una capa d’estuc de revestiment que encara conserva restes de la policromia en vermell. Els colors intensos van ser, doncs, una de les característiques decoratives del monument.
INSCRIPCIÓ MONUMENTAL
Una inscripció monumental presidia el conjunt arquitectònic. Malgrat el mal estat de conservació del text, quasi il·legible, els epigrafistes han pogut restituir-lo. Es tractava d’una oració fúnebre desenvolupada en dues línies superposades inserides en el marc d’una tabula ansata. La transcripció diu “Ornate ea quae linquit opera, se vitae suae rebus positis negligens / unum statuit enim suis epulchrum ubi perpetuo remaneant”, la seva traducció és: “Enaltir les obres que va deixar en morir. Oblidant-se d’ell, va erigir per als seus un únic sepulcre on hi han de romandre per sempre.”
INSCRIPCIÓ DESAPAREGUDA
Una segona inscripció, actualment desapareguda, formava part del mausoleu. Aquest epígraf se situava entre els dos Atis, en una placa quadrangular de marbre blanc o pedra calcària. Sabem de l’existència d’aquest text gràcies a l’anàlisi de l’edifici, però també d’una cita de Pons d’Icart datada l’any 1572 i diversos testimoniatges que mostren com l’activitat espoliadora derivada de l’anhel d’adquirir antiguitats de membres de la jerarquia eclesiàstica van motivar l’extracció de la peça epigràfica.
BAIX RELLEU
Al tercer cos superior del mausoleu, a la façana davantera, hi ha un baix relleu de dues figures alçades sota un senzill arc rebaixat; presumiblement la parella que descansava a la torre. Només hi podem apreciar el contorn de les seves formes, i és probable que, en realitat, ambdues estiguessin modelades directament sobre l’argamassa de recobriment. L’arc es repeteix a les dues cares laterals, per la qual cosa hem d’imaginar que la torre estava preparada per acollir successivament diferents matrimonis descendents de la família.
COL·LABORADORS:
PATROCINADOR:
